Aquesta escena es situa en el moment en què la dona del protagonista i aquest discuteixen degut a que ella ha rebut fortes crítiques al diari del seu marit on era deixada en un mal lloc ja que afirmaven que el seu espectacle de cant havia sigut bastant lamentable.
Al llarg de tot el fragment, la dona jeu agenollada quasi bé plorant i és representada, juntament amb el seu marit, amb un seguit de plans mitjos. Tot i que siguin representats amb el mateix pla, ambdós personatges es diferencien molt degut a l'angulació dels plans, que ens deixen entreveure el caràcter dels personatges: l'home apareix amb un contrapicat (que el fa semblar autoritari, superior) i la dona apareix amb un picat (que la fa fràgil, sotmesa).
Deduïm pel diàleg que el marit té completa autoritat sobre la dona, ja que tot i que la seva dona vol deixar els espectacles de cant, ell li ho prohibeix i ella es veu resignada. Així, podem deduïr que el marit és un tant masclista ja que no la tracta com cal, i que la dona viu en un ambient gens agradable ja que les decisions són preses pel seu marit.
El moment final de l'escena també ens demostra aquesta sensació, quan la càmara, amb un tràvelling, acompanya la figura del sr.Kane acostant-se a la seva dona i obligant-la a seguir amb els espectacles de cant. Aquesta escena és increíble, ja que la dona queda enfocada en un primer pla (la càmara fa un lleuger zoom) i la ombra del seu marit s'estén per tota la figura femenina, deixant així clara la seva autoritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario