Aquest fragment correspòn a un dels punts àlgids de la pel·lícula, on el nen explica el seu secret al protagonista (Bruce Willis). Al principi del fragment s'inicia un diàleg entre ambdós personatges (iniciat en un pla mig de cada personatge, que es va alternant durant el muntatge). El diàleg és rodat amb dues preses, però que en el muntatge formen un gran nombre de plans (primerament mitjos, però acabats en primers plans degut a uns zooms). Aquests zooms cap als primers plans van acompanyats d'una música que complementa el diàleg i que, amb un crescendo, forma un moment de dramatització mitjançant els silencis que es formen entre les preguntes i les respostes, i quan el nen revela el seu secret (veu morts). Aquesta música dramática es manté fins el final de la conversa, quan el nen trenca amb el diàleg i marxa a dormir (la cámara fa una panoràmica que acompaña el nen amb el seu moviment d'estirar-se al llit). La música comença un cop iniciat el diàleg, ja que s'introdueix quan el diàleg està arribant al punt àlgid de la conversa; dramatitzant així la qüestió del secret, juntament amb la veu dels personatges que parlen gairebé xiuxiuejant (abans d'entrar-hi la música, l'escena conté un suau soroll ambient, que es perd en el moment que entra la música). Un cop el nen marxa a dormir, la cámara realitza un travelling enrere que canvia l'escena, enfatitzada pel muntatge d'anticipació a partir de l'introducció del diagnòstic abans del canvi d'escena.
lunes, 1 de diciembre de 2014
Comentari del fragment de la pel·lícula "El sisè sentit"
Es un fragment que correspon a la pel·lícula The Sixth Sense (El sisè sentit), de M. Night Shyalaman, potada a la gran pantalla al 1999.
Aquest fragment correspòn a un dels punts àlgids de la pel·lícula, on el nen explica el seu secret al protagonista (Bruce Willis). Al principi del fragment s'inicia un diàleg entre ambdós personatges (iniciat en un pla mig de cada personatge, que es va alternant durant el muntatge). El diàleg és rodat amb dues preses, però que en el muntatge formen un gran nombre de plans (primerament mitjos, però acabats en primers plans degut a uns zooms). Aquests zooms cap als primers plans van acompanyats d'una música que complementa el diàleg i que, amb un crescendo, forma un moment de dramatització mitjançant els silencis que es formen entre les preguntes i les respostes, i quan el nen revela el seu secret (veu morts). Aquesta música dramática es manté fins el final de la conversa, quan el nen trenca amb el diàleg i marxa a dormir (la cámara fa una panoràmica que acompaña el nen amb el seu moviment d'estirar-se al llit). La música comença un cop iniciat el diàleg, ja que s'introdueix quan el diàleg està arribant al punt àlgid de la conversa; dramatitzant així la qüestió del secret, juntament amb la veu dels personatges que parlen gairebé xiuxiuejant (abans d'entrar-hi la música, l'escena conté un suau soroll ambient, que es perd en el moment que entra la música). Un cop el nen marxa a dormir, la cámara realitza un travelling enrere que canvia l'escena, enfatitzada pel muntatge d'anticipació a partir de l'introducció del diagnòstic abans del canvi d'escena.
Aquest fragment correspòn a un dels punts àlgids de la pel·lícula, on el nen explica el seu secret al protagonista (Bruce Willis). Al principi del fragment s'inicia un diàleg entre ambdós personatges (iniciat en un pla mig de cada personatge, que es va alternant durant el muntatge). El diàleg és rodat amb dues preses, però que en el muntatge formen un gran nombre de plans (primerament mitjos, però acabats en primers plans degut a uns zooms). Aquests zooms cap als primers plans van acompanyats d'una música que complementa el diàleg i que, amb un crescendo, forma un moment de dramatització mitjançant els silencis que es formen entre les preguntes i les respostes, i quan el nen revela el seu secret (veu morts). Aquesta música dramática es manté fins el final de la conversa, quan el nen trenca amb el diàleg i marxa a dormir (la cámara fa una panoràmica que acompaña el nen amb el seu moviment d'estirar-se al llit). La música comença un cop iniciat el diàleg, ja que s'introdueix quan el diàleg està arribant al punt àlgid de la conversa; dramatitzant així la qüestió del secret, juntament amb la veu dels personatges que parlen gairebé xiuxiuejant (abans d'entrar-hi la música, l'escena conté un suau soroll ambient, que es perd en el moment que entra la música). Un cop el nen marxa a dormir, la cámara realitza un travelling enrere que canvia l'escena, enfatitzada pel muntatge d'anticipació a partir de l'introducció del diagnòstic abans del canvi d'escena.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario